Embedded Files
El Ball del Ram i del Ciri és un ball de traspàs de pabordes, és a dir, un ball ritual que escenificava el traspàs de càrrecs durant la festa major: Les Gales Grosses, al primer diumenge de setembre. Concretament hi havia 3 parelles sortints i 3 parelles entrants. Era un ball dansat amb almorratxes plenes d’aigua aromàtica amb les quals cada nou paborde ruixava la seva companya, que portava un ciri en una mà i un boix a l’altra. Aquestes almorratxes i ciris eren traspassades de parelles sortints a parelles entrants i representen el càrrec. És ball molt solemne, amb una entrada de les 6 parelles fent una volta a la plaça i saludant quan passen pel davant de la presidència. El Ball és lent i noble, però en alguns moments també hi ha lloc per la rauxa. De fet, Joan Amades, gran mestre folklorista català, en el seu llibre “Festes Tradicionals de Catalunya”, detalla el ball com:
«Els tres pabordes sortints duen una almorratxa enflacada plena d'aigua d'olor que en giravoltar aixequen enlaire per tal de ruixar i perfumar la respectiva balladora. Elles duen un ciri en una mà i un ram de boix a l'altra; d'aquesta circumstància la dansa pren el nom de Ball del Ciri i del Boix. Mentre dansen les tres parelles de pabordes sortints, els entrants s'esperen arrenglerats en un costat de la plaça. Finit llur ball, els pabordes sortints desfilen davant dels entrants i els lliuren l'almorratxa, el ciri i el ram, traspassant-los d'aquesta manera la possessió del càrrec. Aleshores dansen les parelles dels pabordes nous mentre els vells resten en un costat de la plaça. Finida aquesta segona dansa, els dos grups ballen junts una part de ball més completa que les dues anteriors. Aquesta dansa és supervivència d'una cerimonia ritual d'agregació.»
Del Ball del Ram i del Ciri en tenim referències des del 1603, quan el Marquès d’Aitona, Gastó de Montcada, va signar l’otorgació d’uns privilegis pel poble d’Anglès, un dels feus primitius i una població important del Vescomtat de Cabrera. Concretament, el privilegi 24 diu que a la vila d’Anglès hi ha algunes confreries i que es celebren Gales de Ciris, Tornabodes, misses noves, casaments i festes majors, i que acostumen a acompanyar-los amb joglars i músics.
El ball del Ram i del Ciri d'Anglès, està estretament lligat amb la capella destruïda de Santa Magdalena. Podríem dir que és un ball eminentment guillerienc, car també, balls del ciri es ballen a Osor i Viladrau i també s'havia ballat a Sant Hilari Sacalm Igual com en les poblacions esmentades, aquesta cerimònia serveix per escenifi car públicament el canvi de poders que cedien els pabordes1 que sortien de la confraria als que entraven. En defi nitiva és un ball de pabordes, una dansa de caràcter religiós que es ballava en dies solem- nes, bé fos per la festa Major, o en la diada del sant o santa respectiu a commemorar.
Una tradició centenària
Una tradició centenària
Els balls del ciri —freqüents arreu de les Guilleries — són danses solemnes que escenifiquen el traspàs de poders entre pabordes sortints i entrants d’una confraria. A Anglès, un privilegi de l’any 1603 ja parla de «confrarias, galas de ciris, tornabodas, missas novas, sposallas y festes majors», i es té constància, com a mínim, d’un antiquíssim Ball del Ram i del Ciri de la confraria de Santa Magdalena. La diada de la celebració s’engalanava la capella de Santa Magdalena i es preparaven els atributs amb un ram, un ciri ornamentat i una almorratxa enflocada. Els pabordes dinaven a ca les pabordesses, on es perfumava el cap dels entaulats i, en acabat, els músics acompanyaven els balladors fins a la plaça. Allà s’hi feia el ball, en què els pabordes sortints lliuraven els atributs als entrants. Fet el traspàs, la gatzara continuava amb danses per a tots els vilatans. En algun moment de principi del segle XX, tanmateix, la festa es va perdre i el Ball del Ram i del Ciri d’Anglès va deixar de celebrar-se i ballar-se.
Una recuperació dubtosa
Una recuperació dubtosa
Tot just acabada la Guerra Civil, el 1939, a ca la «Pepeta de Mossèn Eduard», a la Triassa, hi van coincidir el seminarista gironí Francesc Geli i els membres anglesencs de la Federació de Joves Cristians. Geli tenia dominava el piano i, per animar el jovent entristit de la postguerra, els va dir de recuperar una tradició que havien sentit anomenar, però que no havien presenciat mai: el Ball del Ciri. I tal dit tal fet. Amb l’ajuda del mestre folklorista Josep Ma. Figueres, unes partitures trobades en algun arxiu de la vila i una coreografia festiva en què els balladors enlairaven les balladores, 8 parelles de nois i noies van representar un Ball del Ciri en tres o quatre ocasions durant els anys 40. Ja als 90, la Colla de Geganters i Grallers d’Anglès va recuperar aquella tonada per fer-la el ball oficial dels gegants. Amb tot, aquella dansa feia arrufar el nas als més grans i experts en la matèria: ni la música ni aquell ball arrauxat no tenien la solemnitat esperada!
Una recerca reeixida
Una recerca reeixida
L’Eulàlia Hortal i Brugués, filla d’Anglès i eminent folklorista, coneixedora de la controvèrsia d’aquell Ball del Ciri dels anys 40, va decidir que calia treure l’entrellat de la situació. La recerca documental i les entrevistes a anglesencs li van permetre de concloure que el ball recuperat per Geli era en realitat el Ballet de Muntanya, i que calia, per tant, trobar la música original. El desllorigador va arribar el 2001, quan Hortal va rebre de Maruja Arnau una particeŀla provinent dels arxius de la Sección Femenina, corresponent a un Ball o Ram del Ciri d’Anglès de melodia desconeguda. Deu anys més tard, amb l’ajuda de Josep Bargalló i Badia, Joan Andreu i Garriga en va fer els arranjaments. La dansa que veureu avui recupera, finalment, i després de molts intents frustrats, aquesta tradició centenària: el Ball del Ram i del Ciri d’Anglès.
Page updated
Google Sites
Report abuse