L’arribada de l’electricitat a Anglès

Tot i que Anglès no fou el primer poble on va arribar la llum elèctrica, sí que podem dir que aquí va ser un dels primers llocs on es va veure aquesta nova tecnologia, concretament el 13 de novembre de 1887.

Abans d’aquest gran esdeveniment, però, la vida al poble era molt diferent. Així doncs, és lògic que ens preguntem com va ser possible aquesta fita i què va significar l’arribada de l’electricitat a Anglès. A continuació s’explicaran, de manera breu, les raons, els fets i les conseqüències d’un dels moments més brillants de la nostra vila.

Anglès abans de la industrialització

A mitjans segle XIX, el poble d’Anglès tenia una població aproximada d’uns 1360 habitants. Un gran nombre d’habitants encara vivien al barri vell o pels voltants més pròxims. L’altra part del poble vivia en zones disseminades, especialment al Pla d’Avall, al Pla d’Amunt i a Sant Amanç. Per aquesta raó, Anglès se’l considerava un poble molt disgregat. L’activitat econòmica principal continuava essent el camp, sovint combinada amb les feines del bosc. La indústria tradicional anglesenca, fins a finals del segle XIX, havia estat la del sector de la fusta. La situació geogràfica del poble, a l’entrada de les Guilleries, afavoria oficis com roder, serrador, traginer o llenyataire, imprescindibles per a la subsistència familiar. L’economia municipal era molt pobra a causa d’una gestió deficient i una manca d’estabilitat política. Per solucionar-ho, durant el darrer terç del segle XIX, l’Ajuntament va augmentar fortament les taxes que havien de pagar els habitants.

La família Burés i la seva fàbrica d’Anglès

A finals del segle XIX, la situació del poble començà a canviar amb la construcció de la fàbrica tèxtil de la família Burés, iniciada el 1881 i inaugurada el 1887. La família Burés, d’origen manresà, tenia una llarga trajectòria en el món industrial. A més de la fàbrica d’Anglès, disposaven d’altres dues a Sant Joan de Vilatorrada i a Castellbell i el Vilar. Com que aquests rius no podien produir més energia, decidiren aprofitar la força del riu Ter, entre la Cellera de Ter i Anglès. Inicialment volien construir dues fàbriques, però finalment concentraren el projecte a Anglès, on obrien tres naus els anys 1887, 1890 i 1903. També projectaren una presa al Pasteral per alimentar la factoria amb energia hidràulica, que entrà en funcionament el 1903.

L’arribada de l’electricitat a Anglès

El 13 de novembre de 1887 va entrar en funcionament la primera nau de la fàbrica Burés. Per celebrar-ho, es van organitzar actes religiosos, dinars per als treballadors, música i ball. El vespre, s’encengueren sis grans làmpades elèctriques i vint-i-quatre incandescents, i fins i tot s’instal·là un gran focus elèctric a la plaça de la Vila, fet que va causar gran admiració entre els veïns. La inauguració fou un èxit i va simbolitzar l’entrada d’Anglès a la modernitat. La presa del Pasteral es convertí en una central de producció d’energia elèctrica el 1905, i aviat s’hi afegiren altres molins per augmentar la producció. Quan el cabal del riu no era suficient, s’instal·laven màquines de vapor per mantenir l’activitat.

El progrés i la modernització d’Anglès

L’arribada de la indústria tèxtil i de l’electricitat va transformar profundament el poble:

• Creixement demogràfic: de 1339 habitants el 1887 a més de 2600 el 1910.

• Expansió urbana: de 12 carrers el 1892 a 21 el 1899.

• Nous habitatges: especialment per als treballadors de la fàbrica.

El canvi també impulsà noves idees polítiques i socials: sindicats, cooperatives, mútues i entitats culturals. Els sectors liberals i progressistes van anar substituint els més conservadors, afavorint el republicanisme local.

La fàbrica Burés també va generar indústries auxiliars —tallers i petites fàbriques de teixits o fusta— i transformà completament la vella indústria forestal. Els motors elèctrics van permetre l’aparició de serradores, torneries i empreses de fusteria més tecnificades. Amb el temps, algunes d’aquestes produïen objectes com llapis o escuradents. L’Ajuntament, beneficiat per la nova prosperitat, pogué impulsar projectes com la nova escola graduada de nens o la millora del servei d’aigua potable.

Amb la industrialització, Anglès esdevingué un dels pobles més pròspers i dinàmics de la comarca. Tot i els conflictes entre empresaris i treballadors, el progrés econòmic i social fou innegable. El moviment obrer i la consciència col·lectiva dels veïns van permetre avançar cap a una societat més igualitària i moderna. L’arribada de l’electricitat a Anglès simbolitzà, així, l’inici d’una nova era per la vila.

(Gràcies a l'Arnau Casas Padín per la documentació històrica, 2025)

L'Encesa i els Versots del Llumener Major

Per commemorar aquest fet històric tant important, a l'any 2025, des de La Trama hem volgut repensar el correcabres per fer una cercavila pels carrers del casc antic de la vila amb l'electricitat i L'Encesa com elements centrals. Així doncs, arribant a la Plaça de la Vila i havent aconseguit els elements necessaris, s'encén un fanal que es troba al bell mig de la plaça i, agafats de la mà en senyal de germanor, es balla la sardana "Gales d'Anglès" de Pere Masats. Es podrà ballar sencera? Vine a descobrir-ho cada any al dissabte de Gales d'Anglès a les 20h del vespre.

Addicionalment, també s'han recuperat els Versots, un espai de denúncia i crítica sobre el poble i el món mitjançant quartetes que tots els anglesencs i anglesenques poden fer arribar els dies previs a la festa. Els Versots són llegits pel Llumener Major des del balcó de l'Ajuntament mentre es convida als assistents a beure amb porró amb una beguda creada per a l'ocasió.